Compromesos amb el medi ambient
El respecte pel medi ambient i la restitució del medi natural han estat des de l’origen de la concessió dels Túnels de Vallvidrera i del Túnel del Cadí un dels aspectes que més s’han tingut en consideració. Cal tenir en compte que gran part del traçat de les carreteres transcorre pel Parc Natural de Collserola i pel Parc Natural Cadí-Moixeró respectivament.
- La zona d’intervenció s’ha reduït al màxim, deixant inalterades unes bandes tan amples com ha estat possible entre la pròpia calçada i el límit de la zona ocupada per l’autovia.
- S’han controlat de manera molt estricta les tales i estassades per garantir el màxim respecte al medi.
- Les zones afectades per les obres s’han regenerat i replantat, refent el bosc original de mode molt acurat.
- S’ha estudiat cada desmunt individualment per preservar al màxim les masses d’arbres i, al mateix temps, aconseguir inclinacions suaus que permetin la regeneració de la vegetació i de les comunitats animals.
- Les lleres són ecosistemes molt rics i dinàmics, però escassos a tota la serra, per això s’han pres les màximes mesures per mantenir les condicions naturals o les que més s’hi acostin; per exemple evitant cobrir-les o intercalant-hi trams a cel obert, utilitzant tubs d’amplada suficient i construint passos per als animals.
- En totes les operacions s’han evitat les àrees i les èpoques de reproducció de la fauna per afavorir la seva permanència a la zona per la qual passen els túnels.
- A fi de complementar els passos per sota l’autovia, els col·lectors, les canalitzacions i els drenatges s’han construït per afavorir el pas dels animals, la formació de basses i llims, i s’han replantat espècies adequades als accessos.
- Una tanca perimetral de malla ben fixada al terra força els mamífers més grans a travessar l’autovia pels indrets adequats evitant atropellaments, i protegeix la regeneració dels talussos de l’entrada de ramats i persones.
- Per estimular la reocupació de la fauna, s’han instal·lat a les àrees veïnes caixes-niu per als ratpenats i per als ocells, i s’ha permès el creixement estacional de plantes que, malgrat ser poc estètiques, tenen una grana apreciada per les aus.
- La instal·lació de pantalles formades per arbres i arbusts, a més d’esmorteir el soroll produït per la circulació i separar l’autovia de l’entorn, permet la instal·lació i l’alimentació de nombroses comunitats de petits animals.
- Finalment, però com a mesura més important, s’ha fet una replantació massiva -més de 80.000 exemplars en total- dels arbres i dels arbusts propis de Collserola: alzines, pins, roures i arbres de ribera per un cantó, i marfulls, romaní, arboços, etc. per un altre.
- Els equips de manteniment realitzen gran part de les activitats d’enjardinaments, poda i cura de la vegetació replantada, així com de les plantes ornamentals, en un cicle anual que les manté en estat òptim.
- Periòdicament s’examinen igualment les lleres i els passos inferiors i desguassos, per comprovar el seu correcte estat, i que mantenen la transitabilitat i la colonització per la fauna autòctona.
- S’han replantat arbres als indrets convenients, per complementar la reposició natural de la zona.
- En època estival es procedeix al reg de zones enjardinades i massa forestal en procés de consolidació.
- Aprofitament dels recursos hídrids del Túnel del Cadí mitjançant la Central Hidroeléctrica.
El Parc de Collserola presenta grans diferències de relleu (el punt més alt és el Tibidabo, amb 512 m.) que donen lloc a una interessant variació de climes i paisatges mediterranis amb vessants assolellades amb prats i garrigues i d’altres d’ombrívoles on predominen els boscos d’alzines, roures i pins.
La fauna del Parc de Collserola, tot i ésser poc nombrosa presenta una diversitat important amb espècies típicament mediterrànies, però també amb fauna forestal semblant a la dels boscos més humits, de domini centreeuropeu. Així es poden trobar ocells com el tudó o el pit-roig, rapinyaires com l’astor o mamífers com la geneta o el senglar.
A dins del Parc també es pot gaudir d’un important llegat històric format pels poblats ibèrics (Penya del Moro i Ca n’Oliver ), esglésies i ermites romàniques, castells o masies medievals (Can Coll) que contribueix a donar al Parc la seva personalitat indiscutible.
El Parc disposa de diversos centres d’informació i documentació, així com de centres d’educació ambiental com Can Coll i Mas Pins. Les possibilitats de lleure del Parc de Collserola són molt variades: miradors, itineraris en bicicleta o a cavall, àrees de pic-nic, etc.
…abastant una superfície d’unes 41.000 ha, que es reparteix entre les comarques del Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya.
La vegetació té una gran importància perquè les condicions físiques de baixes temperatures, altitud i elevat grau d’humitat possibiliten espècies que no són pròpies de l’àrea mediterrània. Així, es poden trobar prats alpins, boscos de pi negre i avet o l’interessant julivert d’isard.
Pel que fa a la fauna, es poden observar ocells tan magnífics com el pardal d’ala blanca, el pela-roques o el picot negre (símbol del parc), o rapinyaires com el falcó peregrí o l’àliga daurada. Gràcies a les repoblacions dutes a terme també es poden trobar les espècies del cérvol i el cabirol, que s’havien extingit fa molts anys.
Dins del Parc també es pot gaudir de llocs d’indubtable interès històric com són les esglésies i ermites romàniques (monestir de Sant Llorenç o l’església de Talló) o els castells i viles medievals, que contribueixen a donar al Parc la seva personalitat indiscutible.
Les possibilitats d’oci del Parc de Cadí-Moixeró són molt variades: itineraris per a excursionistes en bicicleta o amb raquetes a l’hivern, vies d’escalada, centres d’interpretació de la natura, àrees de pesca i caça, refugis, etc.
…procedent de les filtracions del propi túnel i dels recursos hídrics de la zona (aigua aportada pel torrent del Clot de la Llorença i la derivada del riu Greixer).
La mini central hidroelèctrica està integrada en el Sistema d’Energia del Túnel del Cadí de tal forma que la producció elèctrica generada és aprofitada directament pels equipaments elèctrics de la concessió del Túnel del Cadí.
Quan el consum del túnel és superior a la producció de la mini central, el dèficit d’energia és aportat per les dues escomeses elèctriques procedents de la xarxa de distribució de la companyia elèctrica.
Si pel contrari, la producció de la mini central és superior a les necessitats de consum del túnel, l’energia excedent no es desaprofita i s’exporten els excedents a la xarxa de la companyia elèctrica.
Davant d’un tall en el subministrament elèctric per part de la companyia, la mini central s’encarregarà, depenent de la producció, d’abastar els sistemes d’il·luminació i senya- lització del túnel del Cadí assegurant així el correcte funcionament del mateix.